Avui s’ha fet pública la compra, per part de l’Ajuntament de Maó, del Camp de San Carlos, o Camp de La Unió, com l’anomenam col·loquialment. És possible que moltes persones alienes al món esportiu i al Club s’hagin sorprès d’aquesta qüestió perquè, possiblement, moltes d’elles pensaven que el Camp de San Carlos, igual que l’Estadi Maonès (Camp del Menorca) o el Camp Municipal de Bintaufa (Camp de l’Sporting) era propietat de l’Ajuntament. Però no. Ho entendreu millor amb aquest post, on comparteixo amb vosaltres les paraules que he traslladat a la presentació pública:
INTERVENCIÓ PRESENTACIÓ COMPRA CAMP DE SAN CARLOS I CESSIÓ A LA UD MAHÓN
Avui compareixem amb el Tinent d’Alcalde d’Esports, el President de la Unió i les portaveus dels grups municipals per anunciar un fet important per el nostre municipi. Un fet que podem qualificar d’històric, d’aquells que queden per sempre i que suposen un abans i un després.
Ja fa anys que, a la nostra ciutat, existia un problema important en l’àmbit esportiu. Dels 3 clubs de futbol que conviuen al municipi, dos disposaven d’instal·lacions públiques, municipals, i una, La Unió, no disposava d’un espai públic on exercir sa seva activitat. El Camp de San Carlos, titularitat de San Carlos SL, ha permès que La Unió hagi pogut exercir, durant 100 anys, la seva activitat. Això ha estat possible gràcies a l’existència d’unes instal·lacions -les que avui ens acullen- que foren impulsades per un grup de famílies amb la voluntat de posar a disposició dels infants i joves del barri un espai per la pràctica esportiva. Per tant, s’ha d’agrair aquest fet i s’ha de posar de relleu aquesta aposta per l’interès comú que van tenir aquestes persones.
Amb el temps, aquesta situació que havia tingut com a aspecte positiu disposar de zones esportives per 3 clubs, es va convertir en un problema. La dificultat de què l’administració pugui invertir i millorar instal·lacions privades suposava que La Unió es trobava en una situació de desavantatge i per tant que existís un greuge comparatiu important en relació a altres clubs. El pas del temps anava deteriorant les instal·lacions sense que el club ni la propietat puguessin afrontar les inversions i el manteniment necessaris.
Com ja he dit, avui compareixem amb les portaveus dels 4 grups, perquè aquesta qüestió s’ha abordat de forma unànime i amb una voluntat clara i compartida de trobar una solució a aquest fet.
Durant molts d’anys s’ha fet feina amb diferents opcions que permetessin arribar a una solució. I en aquest mandat s’ha manifestat una intenció política clara de totes i tots per municipalitzar el camp de San Carlos.
Després que el passat mes de desembre de 2019 decidíssim convocar, al Saló de Plens, a tots els accionistes de San Carlos SL, van començar 2 anys molt intensos de negociacions en les quals van participar, inicialment, els portaveus de tots els grups, i en la recta final, els Tinents d’Alcaldia d’Esports i Serveis Generals.
Finalment, el passat 22 de desembre, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Maó va aprovar l’adquisició directa d’aquestes inatal.lacions per un import de 1.830.264,78 euros. Es tracta d’una immoble catalogat com a equipament esportiu, amb una superfície total de més de 8500 m2 que inclouen el camp de San Carlos amb tots els edificis esportius així com la pista de patinatge, les antigues taquilles i l’espai destinat a aparcament més pròxim als jutjats.
PER QUÈ ERA TAN NECESSARI I PER QUÈ TOTS ELS PARTITS RECOLZEN AQUEST PAS?
Per la convicció que La Unió, com a club històric de la ciutat, ha de tenir una seguretat, una garantia i una estabilitat igual, i en les mateixes condicions que la resta de clubs, així com unes instal·lacions en unes condicions dignes que li permetin la pràctica esportiva.
Per la convicció que la titularitat pública és la major garant de què aquests terrenys tindran, per sempre, una vocació pública i centrada en l’interès general de la ciutat de Maó.
Per la convicció que aquestes instal·lacions, situades en el cor del Barri de Ses Tanques del Carme són un importantíssim element de cohesió, vertebració i dinamització d’aquest entorn i que el paper social que juga el club, sobretot a la zona llevant de la ciutat, és importantíssim.
Per la convicció que la història de les entitats, com la de La Unió, és la història de Maó i que la seva continuïtat és fonamental per la identitat del present i del futur del nostre municipi.
En definitiva, la municipalitzció és la millor via per garantir el futur del club i garantir l’ús public d’aquest entorn, com volien els seus promotors incials.
Per acabar, vull fer constar, en aquesta publicació, el meu agraïment personal als companys Tinents d’Alcalde d’Esports i de Serveis Generals, Carlos Montes i Maria José Camps, la seva feina i gran implicació en aquest assumpte, fet del tot determinant per la seva bona resolució! I també, com no, a la UD Mahón, per la seva comprensió i confiança en el nostre equip, que s’havia compromès a resoldre aquesta qüestió.