La tramitació de llicències urbanístiques és un d’aquells temes que, de forma recurrent, es converteix en focus d’atenció mediàtic. Ciutadania, tècnics i col·legis professionals eleven les seves queixes per l’excessiu temps que transcorre entre la presentació d’un projecte i la seva resolució.
A ningú se li escapa que l’Ajuntament apareix com a principal -i quasi bé únic- responsable. Això és així perquè els Ajuntaments som la primera administració que rebem l’expedient i la que, finalment, el resolem, tant si és per la seva concessió com, en menys casos, per la seva denegació.
Durant el procés, però, hi intervenen moltes parts: el promotor i els tècnics que elaboren el projecte, els col·legis professionals que en fan el visat, els tècnics municipals i altres administracions que són competents en algunes qüestions, depenent de cada projecte i del seu emplaçament.
És per aquest motiu que la problemàtica de la lentitud en la resolució d’expedients d’obra major i d’activitats requereix d’una anàlisi rigorosa i exhaustiva. No estem parlant d’un simple llistat amb un procediment únic i lineal com si d’un procés mecanitzat es tractés, sinó que cada cas concret té un camí propi, no sempre igual de senzill.
Igualment, la implementació de l’administració electrònica ha canviat la forma de relacionar-se amb l’administració i també la forma de presentar i revisar els expedients. Això requereix d’un compromís i d’una col·laboració més estreta entre l’administració i els tècnics, representats pels respectius col·legis professionals, per tal de facilitar la revisió dels expedients i la seva resolució.
És per aquest motiu que el passat divendres, 22 d’abril, l’Ajuntament de Maó i els Col·legis d’Arquitectes, Arquitectes Tècnics, Enginyers Industrials i Enginyers Tècnics vam signar un document en què cadascuna de les parts ens comprometem a prendre una sèrie de mesures i a promoure un seguit de canvis per tal de facilitar la tramitació de llicències d’obra i d’activitats. Aquest compromís posa de manifest dues qüestions importants: d’una banda, que totes les parts reconeixem la situació i la part de responsabilitat, i per altra banda, partint de l’anterior, la voluntat de ser part de la solució.
