Article publicat a la revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia editada per Es Diari Menorca
Les festes d’enguany tornaran a estar mancades, lamentablement, de tots aquells moments que, per a tantes maoneses i maonesos, són el seu centre, la seva essència: els cavalls i els cavallers, l’alegria compartida dels caragols i dels jaleos, la serenor festiva del fosquet a l’ermita de Gràcia així com de tants d’actes solemnes com solen girar al voltant de la qualcada.
A la nostra ciutat afrontam, per segon any consecutiu, un setembre ben atípic. Els actes, els símbols i els elements festius que cada any solen despertar les nostres emocions hauran de ser substituits, inevitablement, per les mascaretes, el distanciament social i tantes altres mesures que són ben diferents d’allò que desitjaríem viure en la nostra vida de cada dia. Però la realitat que vivim és ben diferent de tot allò que era habitual quan, en començar setembre, les banderetes, les abraçades i l’alegria omplein de cap a cap els carrers de Maó.
Ja fa gairebé un any i mig que va començar la dolorosa situació que vivim. El cansament i la necessitat que aquesta situació s’acabi quan abans millor es manifesta d’una manera més clara cada dia que passa. El poder viure unes festes de Gràcia amb plenitud hauria estat un bon remei, ben possiblement la millor medicina emocional i social per aquests moments tan complicats com vivim. Però la responsabilitat ens obliga, a totes i tots, a mantenir la prudència.
La pandèmia ha capgirat la vida arreu del món i, és clar, també ho ha fet a Maó. Ha sacsejat la nostra manera de viure i ens ha fet valorar tot allò que tenim més a prop. Solen dir que no valoram les coses fins que no les perdem.
El poder viure unes festes de Gràcia amb plenitud hauria estat un bon remei, ben possiblement la millor medicina emocional i social per aquests moments tant complicats com vivim
Moltes maoneses i maonesos hem hagut de patir la pèrdua d’un parent o d’algun amic o d’alguna amiga. L’emoció del seu record ben segur que ens acompanyarà durant aquests primers dies de setembre, que sempre solíem compartir, de manera especial, amb les persones de més aprop.
L’haver de gestionar una situació com la que vivim no és ni ha estat gens senzill. Ningú no hi està preparat, per més experiència o preparació que cadascú pugui tenir. Tot i la incertesa i els dubtes -que han estat constants en tot aquest temps i encara ho són- la pandèmia ens ha permès de conèixer molt millor el nostre municipi, la realitat que vivim i tot allò que representa l’ajuntament per a les ciutadanes i els ciutadans. Ha estat davant les doloroses exigències de la pandèmia quan més valor han pres la gran majoria dels molts serveis que presta l’ajuntament, que millor hem pogut mesurar la capacitat de resposta municipal, i quan millor hem pogut comprovar la vocació de servei públic dels treballadors i treballadores de la nostra primera institució.
L’enorme esforç, el dolorós sacrifici i la gran responsabilitat de les maoneses i els maonesos han estat sens dubte els principals elements a l’hora de superar les situacions més crítiques que hem viscut. Però els serveis públics també han estat claus. La seva fortalesa, la seva implicació i la seva constància ens han permès d’afrontar la situació des d’una major equitat i amb la garantia de poder comptar, totes i tots sense excepció, d’uns serveis que esdevenen fonamentals en moments com els que hem viscut.
Des de l’Ajuntament de Maó hem procurat prendre les mesures que, en l’àmbit de les nostres possibilitats, poguessin ajudar a minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi i afavorissin la recuperació de la vitalitat social i econòmica de la ciutat. Des del primer moment vam voler afrontar la situació amb el màxim consens polític i social. En els moments més complicats és quan la ciutadania reclama més capacitat d’acord a la política. I he de dir que, en els moments més complexos, sobretot en els inicials, sempre he trobat el recolzament de tots els grups polítics del consistori. És just que ho reconeixi.
En els moments més complicats és quan la ciutadania reclama més capacitat d’acord a la política. I he de dir que, en els moments més complexos (…) sempre he trobat el recolzament de tots els grups polítics del consistori.
Hem procurat fer feina sempre amb la màxima voluntat de comprensió i d’empatia. L’excepcionalitat de la situació ens ha obligat a haver d’entendre, encara més que mai, com si fossin pròpies, cadascuna de les múltiples i diverses situacions i vicissituds en les que s’han trobat tantes ciutadanes i ciutadans, tantes entitats, empreses i comerços. Hem maldat fer-ho sempre com si els afectats fóssim nosaltres mateixos. Havíem de ser capaços de comprendre el desconcert de tanta gent que ens demanava una resposta a la seva situació quan totes i tots teníem, sobretot, moltes incògnites. Havíem d’entendre, en definitiva, que la complexitat era tan gran i tan diversa que requeria de la màxima flexibilitat, de tanta proximitat com fos possible, de posar tota la informació a l’abast de tothom i d’un acompanyament constant davant cadascuna de les necessitats, enfront de cadascun dels problemes. Aquest ha estat el paper que hem volgut jugar: el d’estar a prop.
Però endemés de plantejar enormes dificultats i problemes, la pandèmia també ha fet aflorar molts d’aspectes ben positius de la nostra societat. I ens ha fet reflexionar, valorar i modificar algunes coses prou importants.
A hores d’ara, gairebé ningú no gosa dubtar del valor d’una sanitat pública excel·lent com la que tenim. Ni tampoc de la importància capital que tenen tants de serveis sociosanitaris com, per exemple, les residències geriàtriques. Com es fa ben difícil el dubtar de la vocació de servei públic dels cossos de policia, dels voluntaris de protecció civil, dels treballadors de les empreses de neteja i de recollida de fems, de neteja d’edificis… Com ben segur que no solíem valorar prou, tampoc, la feina de tants de sectors de l’àmbit privat que s’han demostrat fonamentals i imprescindibles.
I hem començat a mirar amb uns altres ulls tot allò que tenim més a prop de casa. Des de la petita botiga o establiment fins als veïns i veïnes que abans no sabíem ben bé a quina finestra els podíem trobar. Hem obert les portes a una realitat més propera, més humana, d’una dimensió més ajustada a la mesura del nostre municipi i de la nostra illa. En definitiva, hem començat a pensar una mica més en els altres, en com compartir.
I ara, quan s’atraquen aquests dies tan especials, ben segur que totes i tots valoram també el que no podrem tenir. Les festes, que esperam poder recuperar l’any qui ve, són un element de cohesió i d’expressió col·lectiva que ens uneix com a poble. Més, segurament, del que ens pensàvem. Són aquells dies quan totes i tots ens sentim, més que mai, una part necessària d’un projecte col·lectiu, els habitants d’una ciutat generosa i oberta que ens acull i ens ofereix tot el que té al seu abast.
Ens podem sentir orgullosos de com esteim afrontant aquesta situació. Del que som i del que serem capaços de fer, totes i tots junts, tot just acabem de superar la pandèmia.
Héctor Pons Riudavets
Alcalde de Maó
