La dificultat per accedir a un habitatge és una de les problemàtiques estructurals del nostre país. És cert que la tendència s’ha accentuat durant les darreres dècades i que s’ha relacionat, també, amb nous fenòmens que han incrementat aquest problema, de forma desigual, a les ciutats i als pobles espanyols.
A Menorca, els preus de l’habitatge, el valor del sòl i els preus del lloguer varien en funció de cada municipi. A Maó, les dificultats per accedir-hi són, malauradament, majors del que voldríem i van lligades, entre molts altres factors, a l’increment de població que hem experimentat els darrers anys. A la nostra ciutat, hi estan empadronades, actualment, entorn a 2000 persones més que fa 6 anys.
Davant aquesta realitat, les administracions públiques hem de prendre decisions i ens hem de plantejar quina capacitat tenim per canviar aquesta situació. Els ajuntaments som l’Administració més propera a la ciutadania i, malgrat les nostres limitacions competencials i econòmiques, volem i podem tenir un paper actiu en la resposta a aquesta problemàtica.
Per això, en el marc de la nostra competència de desenvolupament i planificació de les ciutats, hem de promoure l’ús ètic –i no només estètic– del sòl públic, en benefici de l’interès general. Es tracta de fer política en majúscules.
Promoure l’ús ètic del sòl públic és tenir clar que el desenvolupament urbà ha de tenir l’objectiu de donar resposta a les demandes socials, més enllà de la creació d’espais públics per a la convivència ciutadana. I a Maó, els darrers mesos, podem veure un exemple clar del que suposa un desenvolupament urbanístic mesurat, en benefici de la igualtat d’oportunitats i per al bé social.
A dia d’avui, Maó és el municipi de les Illes Balears amb un major nombre de nous habitatges socials en construcció, per habitant: 87 noves unitats residencials s’estan construint, en aquests moments, a la nostra ciutat. Un 12,46 % dels habitatges socials en construcció a les Illes Balears es construeixen a Maó, que només concentra el 2,5 % de la població total de les Illes.
Fins a l’actualitat, l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) disposa de 66 habitatges a Maó –tots els quals són pisos– en règim de lloguer. D’aquests, 64 són utilitzats com a llar habitual de famílies i els altres 2 són gestionats per l’Ajuntament de Maó, juntament amb dos altres habitatges de propietat municipal, destinats a pisos d’emergència social.
L’execució municipal de les obres d’urbanització del polígon III del passeig de Circumval·lació –a l’entorn de dalt es Cós i del carrer Borja Moll– ha permès que s’estiguin duent a terme tres noves promocions d’habitatges, que permetran disposar de 47 nous pisos –de fins a tres habitacions– en règim de lloguer.
Dues de les citades promocions es van iniciar el passat mes de març i la tercera, a finals del passat mandat. Aquestes se sumaran als 40 habitatges dotacionals que estan en construcció al carrer de Borja Moll, a l’entorn de l’escola infantil Cap de Creus. Es tracta d’un projecte innovador, que suposarà la convivència intergeneracional en un equipament amb espais compartits i espais d’ús particular. Un fet que suposarà, en total, sumar 87 noves unitats residencials al parc públic d’habitatge per a lloguer de l’IBAVI.
Una vegada acabades aquestes obres, a Maó disposarem de 153 habitatges socials de l’IBAVI, un nombre que suposa ampliar en un 132 % el total d’habitatges públics actuals. I, si bé és cert que el problema no queda resolt, també ho és que la nostra capacitat de resposta s’amplia i que mai ho havia fet amb tanta claredat i determinació.
Aquest és el resultat de molts factors. El primer, una aposta clara del Govern de les Illes Balears per atendre les necessitats del nostre municipi, amb una convicció clara i convençuda que l’increment d’habitatge públic ha de ser una prioritat. I el segon, el fet que Maó disposa de sòl públic per poder-ho fer. I açò és així per la bona feina feta en planificació urbanística i en la gestió del territori que van fer els qui ens van precedir, ja fa anys. En podríem posar molts exemples, però el desenvolupament del passeig de Circumval·lació (la via de Ronda) i la seva planificació al Pla general del 1987, així com els convenis urbanístics posteriors, són la decisió i la gestió que ens ha permès arribar on som. Disposam de solars i disposarem de més terrenys en els pròxims anys.
I aquest és el nostre compromís. La nostra voluntat ferma. Continuar fent feina, conjuntament amb la resta d’institucions, per basar el desenvolupament de la ciutat en criteris de majors oportunitats per a aquelles famílies amb més dificultats d’accés a un habitatge. L’urbanisme i l’obra pública són, i han de continuar essent, una eina per fomentar la igualtat d’oportunitats i la garantia d’accés a l’habitatge, un dret bàsic de la nostra ciutadania.
